Arties i Portolà

 

La Vall d’Aran és l’única de les valls dels Pirineus catalans que té un clima Atlàntic. La seva extensió és de 600 km2.

No és per tant molt extensa però la seva situació, la seva orografia, les característiques dels seus rius i el fet d’estar envoltada de cadenes muntanyoses que arriben quasi als 3000 metres d’altitud, li confereixen unes característiques especials. La Vall d’Aran és un destacat lloc turístic d’estiu i d’hivern de primer ordre, tant per les seves instal·lacions turístiques i hoteleres, com per la possibilitat de practicar els diversos esports estacionals.

 

 

Les difícils comunicacions que la Vall tingué històricament amb Espanya durant molts anys, en especial durant els mesos d’hivern, han fet que els seus habitants es trobin molt lligats a las veïnes terres de França.

L’idioma aranès és peculiar. És una variant del gascó de Cominges, amb una clara influència del català. Els aranesos parlen a més a més, català, castellà i francès.

Fins allí arribà la romanització, com s’evidencia pels abundants jaciments arqueològics. La joia de la Vall són, tanmateix, les nombroses esglésies romàniques. Un romànic primitiu, molt particular, amb pintures murals i escultures de gran bellesa.

En cadascun dels seus quasi 40 pobles i llocs es troben diversos motius d’interès.

Entre d’altre, la Vall d’Aran, que ofereix tantes particularitats en els seus pobles, destaca també per les seves condicions naturals, el seu clima, l’orografia, els abundants llacs, els seus grans boscos, muntanyes i prats, l’agricultura i la tradicional ramaderia de muntanya.

Una de les seves poblacions més atractives és Arties. Una ciutat antiga, situada a mig camí entre Vielha, la capital de la Vall i el Port de la Bonaigua, la seva més important estació d’esquí.

Es té constància arqueològica de jaciments romànics, assentaments urbans que explotaven les mines de marbre amb els quals es construïren els famosos banys públics sulfurosos.

Per la seva situació estratègica entre els rius Garona i Valanties, en terres fèrtils i solellades, es propicià l’establiment dels Templaris, que al segle XII ja tenen a Arties casa i castell fortificat, del qual solament subsisteix l’església romànica de Santa Maria.

Al segle XIV, s’edifica l’església gòtica de San Joan, recinte que avui es dedica a activitats culturals.

A Arties es troben d’altres edificis de destacat interès pels seus originals elements escultòrics i pels seus ornaments arquitectònics. El seu nucli urbà manté les tradicionals característiques de les construccions de pedra i cobertes de pissarra.

Polsi per a la seva ampliació

La casa Portolà, és un edifici del segle XVI, que destaca por ser una esplèndida torre fortificada. La família Portolà, arrelada a la Vall d’Aran des de antigament, apareix en documentació de l’any 1263, on se’ls reconeix per la seva solvència i prestigi.

Portalada i retaule de la capella
Polsi per la seva ampliació

L’edifici s’acabà de construir al 1678, segons consta a la llinda de la capella familiar. Fou edificada per Gaspar de Portolà i Pont, a qui el Rei Felip IV, havia armat Cavaller al 1664 en reconeixement als seus serveis i mèrits. Al 1665 Carles II li concedí escut d’armes i el proclamà Noble.

A la capella existeix un formós retaule policromat dedicat a Sant Antoni, i on es troba esculpit l’escut d’armes familiar.

Feia ja anys que el noble Gaspar de Portolà, Baró de Castellnou de Montsec, era veí de Balaguer i Àger, on s’havia mudat amb la seva esposa i els seus primers tres fills. Altres quatre naixeren allí des de 1658 fins a 1662.

Si bé la branca principal dels Portolà, la que gaudia dels drets i privilegis de la noblesa, amb el títol de "Baró de Castellnou de Montsec", s’havia traslladat a Balaguer i Àger, la seva relació amb Arties fou permanent tant pel fet de tenir allí la seva casa pairal i propietats, com per mantenir una estreta relació amb la seva extensa família, que continuava essent un dels més importants proveïdors de la cavallada reial.

A Arties i en altres localitats de la Vall d’Aran, així com al sud de França, continuen vivint molts descendents dels Portolà.

Després d’una excel·lent restauració, la casa familiar Portolà es condicionà com estances especials i passà a formar part del gran edifici del Parador " Gaspar de Portolà", de la xarxa de Paradors Nacionals de Turisme de l’Estat.

 

Presideix una de les sales d’aquesta torre, el retrat del besnét del primer Gaspar. Es tracta Gaspar de Portolà i de Rovira, Governador i Comandant de l’expedició que al 1770 prengué possessió de Califòrnia en nom del Rei Carles III.

 

A la vora d'aquesta torre es col·locà al 1994 una magnífica estàtua, reproducció de l’existent a la població californiana de Pacífica.

Polsi sobre l’estàtua
per a la seva ampliació

 

 

[Tornar al mapa de Catalunya] [Tornar a l'índex]