Aquella proclamació
com era tradicional, establia que el títol nobiliari era
hereditari per línia masculina i gaudia de privilegis, honors,
drets i prerrogatives.
Castellnou de Montsec i Portolà
Gaspar de Portolà i Pont, del llinatge dels Portolà d’Arties a la Vall d’Aran, fou honrat per S.M. el Rei Felip IV. El Rei Carles II, al 1682 li concedí escut d’armes i el proclamà noble.
Aquella proclamació
com era tradicional, establia que el títol nobiliari era
hereditari per línia masculina i gaudia de privilegis, honors,
drets i prerrogatives.
Gaspar de Portolà utilitzava el títol de "Baró i Senyor de Castellnou de Montsec, de Beniure, Estorm, San Esteban de la Sarga, Subveguer de Gotlar, Senyor de les castellanies de Claramunt i de Montfalcó a la Vall d’Àger i del terme de Pradell i de Margalef a la Vegueria de Lleida".
A més de propietari de les terres de la Baronia era senyor jurisdiccional d’altres llocs amb la qual cosa la seva privilegiada posició el convertí en persona de gran predicament.
L’hereu dels ennoblits Portolà, s’havia afincat per aquells anys a Balaguer i a Àger i gaudia d’altres drets i jurisdiccions. A Castellnou construí casa i capella, habitant en aquelles poblacions com a residència familiar.
Castellnou i la casa fortificada de Portolà.
Polsi per a la seva ampliació
Durant anys per la seva condició social i econòmica la família tingué gran influència per aquelles terres, emparentant amb els més destacats llinatges del país, de Solsona, Barcelona, Girona i també de Madrid. Entre ells predominen famílies de propietaris, militars i juristes.
Són els anys daurats de la família Portolà. Procedents d’Arties i amb el seu reconeixement nobiliari el seu nom passà a formar part de la nova noblesa catalana de la qual el rei se serví per col·laborar amb els projectes de la Corona.
Les circumstàncies polítiques de Catalunya propiciant l’Arxiduc d’Àustria com a pretendent a la Corona d’Espanya enfront al Rei Felip V, la devastadora Guerra de Successió que assolà Catalunya, i les consegüents represàlies als perdedors, ocasionaren greus trastorns als Portolà, que havien defensat la causa Arxiduquista, com feren la majoria dels nobles de Catalunya.
La seva situació econòmica quedà molt malparada i la seva importància decaigué sensiblement, a pesar de què conservaren i encara acreixentaren el seu prestigi familiar.
Gaspar de Portolà i de Rovira, fill de Francesc de Portolà escollí la carrera de les armes i, com molts dels joves nobles d’aquella època, passà al servei de la Corona. Fou aquest Gaspar el destacat descobridor i governador de Califòrnia. En el seu homenatge i en el de la família els Barons de Castellnou, se li ha erigit recentment una estàtua.
Els hereus de la Casa de Portolà foren dones durant tres generacions. En contraure matrimoni, els seus esposos tingueren que acceptar el vincle creat pel noble Gaspar de Portolà i Pont, la qual cosa els obligava a anteposar el cognom de la seva esposa al seu propi, per poder mantenir el títol i privilegis nobiliaris dels Portolà.
Amb els anys, foren perdent molts dels drets jurisdiccionals i prerrogatives i, mancant de mitjans de fortuna, acabaren marxant de Balaguer, Castellnou i Àger, per afincar-se a Figueres i a Agullana a la província de Girona, lligats a la noble família Fontcoberta i Dalmases, de la Casa Marquesal de Vilallonga.
Els últims Portolà de la branca directa, no reivindicaren el títol i desaparegué el seu cognom en tenir només filles fruit dels seus matrimonis.
Castellnou és avui un lloc tranquil i solitari. Situat al nord de la serra del Montsec, forma part d’unes grans planes limitades per la vessant del riu Noguera Ribagorçana per un costat i del Noguera Pallaresa per l’altre.
La Casa fortificada Portolà pot recuperar-se com un agradable lloc de descans
