Trajecte des de Pt. Concepción a Pt. Pinos
Pt. Concepción, Pueblo del Cojo, l’Espada, Pedernales, Buchón,
Carrerada de los Osos, Serra de Santa Lucía, riu Nacimiento,
riu Salinas, Cala i Punta de Pinos.------------------------------------------------------------------------------------
(***)
1 d’octubre.
En arribar a aquest paratge vàrem veure ja una mica el mar i una punta que sortia molt al mar, molt poblada de pinassa, i a la costa lluny una punta, i tots ens alegràrem molt que aquesta punta de pinassa seria aquella que posen les històries de Monte Rey i que l’altra punta seria la d’Año Nuevo; del paratge no poguérem veure bé el mar.
I per a més certificar-nos vam anar a un turonet prop de la platja el capità Sr.Fernando de Ribera, l’enginyer Sr.Miquel Costansó, cinc soldats i jo.
Allà vàrem estar mirant bé las dues puntes i una cala molt gran que es comença a formar des de l’esmentada Punta de Pinos fins a l’altra punta de la costa d’Año Nuevo, però ens confongué molt veure alta mar, que d’una punta a l’altra en línia recta ens semblà no baixar de dotze o més llegües, i a aquesta cala, segons les històries, li corresponia el port de Monte Rey, ja que això que miràvem era al nord-oest de la Punta de Pinos i sens dubte allí li corresponia estar a aquest port.
-------------------------------------------------------------------------------------
(***)
2 d’octubre.
... Sortí el senyor capità amb nou o deu soldats a explorar dita Punta de Pinos i totes les seves rodalies ...
... tornà el capità amb els seus soldats donant raó que havia explorat tot allò, però que no havia vist cap port ni mostres que n’hi hagués ...-------------------------------------------------------------------------------------
(**)
4 d’octubre.
Una mica confús el nostre Comandant amb aquestes notícies, determinà cridar a Junta els seus Oficials per deliberar sobre el partit que més convenia prendre en les actuals urgències. ... votaren tots els Oficials unànimement que es prosseguís la marxa, per ser l’únic partit que quedava, esperançats de trobar mitjançant el favor de Déu, el desitjat Port de Monterrey ...
------------------------------------------------------------------------------------
(*)
Es resolgué, doncs, prosseguir el viatge, donant l’esquena al Port que es buscava. L’últim d’Octubre arribà l’expedició de terra a la vista de la Punta de Reyes i dels farallons del port de San Francisco, les senyes confrontades a què es refereix el pilot Cabrera Bueno, es trobaren exactes.
Llavors ens vàrem adonar que el Port de Monterrey s’havia deixat enrera, essent pocs els que continuaven amb una opinió contrària.-------------------------------------------------------------------------------------
Trajecte des de la plàtja de Monterrey al Port de San Francisco.
Cala de Monterrey, riu Pájaro, riu San Lorenzo,
Punta de Año Nuevo, Pescadero, muntanyes de Montara,
Vall de San Pedro, Punta de Reyes, illes Farallons, Port de San Francisco.
(***)
30 d’octubre
Sortírem... seguint el rumb nord-oest per la platja ... al mar / hi ha / algunes pedres anegades i dues que surten bastant de l’aigua ... vaig anomenar a aquesta punta " Los Ángeles Custodios " ... trobàrem quatre rierols d’aigua corrent que desguassaven al mar ... hagueren de fer ponts per molt profunds penya-segats.
Des de la punta per la qual es passà, es comença a formar una gran cala o badia molt ampla, i l’altra punta de la part del nord que tanca aquesta cala és la punta anomenada de Reyes en les històries i, per tant, prop d’ella el port de San Francisco. Davant nostre ... jeuen els sis o set farallons que situen al port de San Francisco i tot allò que es mira d’aquesta cala està tal i com ho reporta Cabrero Bueno.
------------------------------------------------------------------------------------
(**)
31 d’octubre.
Els turons que ens negaven el pas a la platja, encara accessibles per pujar-hi per tot arreu, tenien, en contraposició, la baixada molt penosa.
Des del cim vam albirar una badia gran formada per una punta de terra que sortia molt mar enfora, ... es distingien els set farallons blancs i de diversa magnitud. Seguint la costa per la badia s’albiraven més cap al nord unes barrancades blanques pedregoses, i anant cap al nord-est es descobria la boca d’un estuari, que semblava internar-se terra endins.
A vista d’aquestes senyals, vam consultar la direcció marcada pel pilot Bueno i vam saber que allò que teníem a la vista era sense cap mena de dubte el Port de San Francisco.
Baixàrem el pendent i situàrem el nostre Reial al bell mig d’un petita vall molt frondosa ...
------------------------------------------------------------------------------------
(***)
1 i 2 de novembre
... Dia de Tots Sants, després de missa, per ordre del senyor governador sortí el sergent Ortega amb vuit soldats a explorar tres dies, per la qual cosa vam estar aturats fins al dia 3 a la nit en què arribaren d’explorar.
------------------------------------------------------------------------------------
(**)
2 de novembre.
Diversos soldats van demanar permís per sortir al puig a caçar ... tornaren ja de nit ... digueren que a la part del nord, havien vist un immens braç de mar o estuari que es ficava terra endins fins on arribava la vista, direcció Sud-est ...
------------------------------------------------------------------------------------
(***)
El dia 3 cap als voltants de les vuit de la nit, arribaren els exploradors de la seva expedició, fent salves, i un cop van arribar, van donar raó que havien trobat un grandíssim estuari o braç de mar molt ample que entrarà a la terra unes vuit o deu llegües ...
-------------------------------------------------------------------------------------
(**)
4 de novembre.
Amb aquestes notícies determinà el nostre Comandant seguir el viatge a la recerca del Port ... seguint la riba o platja del Sud del Port de San Francisco.
Entràrem posteriorment a la serra, dirigint-nos al Nord i des de la part més alta d’un turó, vàrem albirar un grandíssim estuari que donava la volta del Sud-est cap al Sud-oest, tanmateix el vam deixar sobre la nostra esquerra i donant l’esquena al Port, vam agafar una carrerada oberta cap al Sud ...
------------------------------------------------------------------------------------
Pintura procedente del museo de San Mateo.
(***)
5 i 6 de novembre
... a les nou del matí sortírem d’aquest rierol seguint la mateixa carrerada rumb directe cap al sud, seguint-nos a l’esquerra tossols alts entre nosaltres i l’estuari. ...
Tota aquesta plana aparentment de moltes llegües, son terres molt bones, atapeïdes i molt empastades... molt poblada de nombrosos i grans roures i alzines.
Ens vàrem aturar a la vora d’un bon rierol amb un bon tram d’aigua corrent, molt pura i delicada aigua ... que corre per aquesta plana i diuen que desemboca a l’estuari.
Un cop vàrem arribar allà, manà el senyor governador que tornés el sergent Ortega amb uns soldats a explorar quatre dies, per la qual cosa vàrem descansar en aquest paratge.
------------------------------------------------------------------------------------( *** )
7 de novembre
Aquest és l’últim terme pel qual anà aquesta expedició a la recerca del port de Monte Rey, fins arribar quasi a l’última part d’aquest gran estuari que tots o la major part creguérem que era el port de San Francisco.
------------------------------------------------------------------------------------
(**)
10 de novembre.
Arribaren a la nit els exploradors molt tristos i dissuadits ja que poguessin estar al devant del Port de Monterrey ... Digueren que tot el terreny que recorregueren cap al nord-est i nord era intransitable. ... Referiren així mateix, haver vist un altre estuari d’igual magnitud i extensió que el que teníem a la vista, amb el qual es comunicava i que per travessar-lo, era necessari caminar moltes llegües ...
-------------------------------------------------------------------------------------
Trajecte des de Montara. Badia de San Francisco
Montara, Vall de San Pedro, Sweeney Ridge, badia de San Francisco,
San Francisquito, Palos Altos, riu Guadalupe, riu San Leandro.
(**)
11 de novembre.
Escoltades aquestes notícies i comparades amb l’estat en què ens trobàrem, el Comandant convocà els seus oficials per resoldre segons les seves opinions el partit més convenient al servei de Déu, del Rei i del bé de tots.
Es van emetre els vots per escrit i van acordar tots unànimement que seria oportuna la retirada, perquè sabien que el Port de Monterrey havia de quedar endarrera ...
... la tarda d’aquest dia es mogué el Camp a dos llegües del paratge, la volta cap al Port de San Francisco, descaminant allò caminat.
-----------------------------------------------------------------------------------(**)
5 de desembre.
No sabíem que pensar en veure el que ens passava. Un port tan famós com el de Monterrey, tan anomenat i ponderat en el seu moment per uns homes de caràcter, hàbils, intel·ligents i pràctics navegants, que expressament vingueren a reconèixer aquestes costes per ordre del Monarca que llavors regia les Espanyes, es pot dir què no s’ha trobat després de las més avaluades i vives diligències, practicades a costa de molta suor i cansament ?
... direm afirmativament que el Port de Monterrey no existeix per la latitud indicada en els rumbs antics dels 37 graus ...
-----------------------------------------------------------------------------------(**)
7 de desembre.
... el nostre Comandant decidí per si mateix la retirada, discorrent que de tancar-se’ns el pas de la serra, era necessari que morguéssim tots.
------------------------------------------------------------------------------------
(**)
10 de desembre.
Abans de deixar la Cala de Pinos, vam erigir una creu sobre la platja con un cartell gravat a la pròpia fusta que deia: " Escarbota el peu, trobaràs un escrit ".
" L’Expedició de terra que sortí de San Diego el 14 de juliol de 1769 a les ordres del Governador de Califòrnies Sr.Gaspar de Portolà, entrà al Canal de Santa Bárbara el dia 14 d’agost, passà la Punta de la Concepción el 27 del mateix mes, arribà al peu de la serra de Santa Lucía el dia 13 de setembre, entrà per l’esmentada serra el 17 d’aquest mes, acabà de passar la serra o travessar-la del tot el dia 1 d’octubre, i albirà aquest mateix dia la Punta de Pinos i les Cales a la banda del Nord i Sud d’ella. Com que no vegué cap senyal del port de Monterrey, resolgué continuar endavant a la seva recerca.
El 30 d’octubre vegué la Punta de Reyes i set penyals espadats del Port de San Francisco.
Volgué arribar a Punta de Reyes l’expedició, però uns estuaris immensos que s’internen extraordinàriament a la terra, que feien necessari fer un rodeig summament gran, i altres dificultats, essent la major la manca de queviures, el van impulsar a donar la volta, creguent que el Port de Monterrey podia potser trobar-se dins del serrat i haver-hi passat sense haver-lo vist. Va donar la volta des de l’última part de l’estuari de San Francisco l’11 de novembre.
Passà per la Punta d’Año Nuevo el 19 d’aquest mes, i hi arribà altre cop a aquesta Punta i Cala de Pinos el 27 del mateix mes. Des d’aquest dia fins al present, nou de desembre, practicà la diligència de buscar el Port de Monterrey dins del serrat, costejant-lo per mar, a pesar de la seva aspresa, però en va.
Per últim, desenganyat ja i desesperant trobar-lo després de tantes afanyoses diligències i treballs, sense més queviures que catorze costals de farina, surt avui d’aquesta cala cap a San Diego.
Demana a Déu Totpoderós que la guiï, i a tu navegant vulgui portar-te la seva Divina Providència a port de salvament.
En aquesta cala de Pinos, nou de desembre de mil set-cents seixanta-nou. "
============================