Pacífica i Portolà
Al sud de la Península de San Francisco, passats els límits de la ciutat, es troba Pacífica, una d’aquelles poblacions que formen part de la seva àrea metropolitana. S’estén per una sèrie de cinc petites valls que declinen suaument des de les muntanyes cap a l’oceà Pacífic.
En aquestes valls i al voltant de les estacions de tren que formaren part del primer trajecte del ferrocarril de la Costa del Pacífic, s’iniciaren disperses construccions urbanes que, després de la Primera Guerra Mundial, augmentaren i s’estengueren pels seus faldars, fins constituir agrupacions de propietaris que havien escollit aquelles zones com a lloc de residència. Poblats convenientment allunyats de la gran urbs i on podien gaudir dels avantatges que els oferia la vida campestre i tranquil·la d’aquelles pacífiques muntanyes.
Al 1957, els assentaments d’Edgemar, Pacific Manor, Wesstview (Pacific Highlands), Sharp Park, Fairway Park, Vallemar, Rockaway Beach, Pedro Valley (Linda Mar) i Pedro Point, es constituïren en un municipi que abarcava una extensa àrea costanera.
Per a la nova corporació s’escollí amb gran encert el nom de "Pacífica" , que a més denota clarament una de les aspiracions bàsiques dels seus habitants.
El nou municipi perquè representés la unió entre aquelles diverses zones residencials, també escollí la imatge d’una de les monumentals estàtues que formaren part de l’Exposició Internacional de San Francisco de 1939.
En defensa del seu projectat desig de viure en una àrea on es gaudeixi dels avantatges del camp i la muntanya, Pacífica lluita des d’un principi amb gran tenacitat i ha aconseguit que les seves valls restin legalment protegides com un espai obert, amb parcs i zones d’espargiment i a tan sols 20 minuts de San Francisco.
Pacífica pertany al Comtat de San Mateo, territori que és atravessat de nord a sud per una serralada de muntanyes de mitjana altura, amb vessant a l’est cap a l’interior de la badia i a l’oest cap a les costes de l’oceà.
Vista aèria presa per damunt de les muntanyes de Montara, on es pot veure els carrers de Linda Mar i San Pedro, part del municipi de Pacífica.
San Francisco, que queda lluny, deixa entreveure el seu "Golden Gate" i també l’interior d’aquell "gran braç de mar".
L’expedició Portolà, que l’observà des del cim de Montara, no pogué distingir des d’allí, ni la badia ni la seva entrada, que restaven ocultes per monticles.
A la cresta d’aquestes muntanyes, "Sweeney Ridge", està el lloc des d’on Portolà i la seva expedició vegueren per primera vegada la magnífica badia. Fa pocs anys l’anomenat "Discovery Point", fou reconegut com un lloc històric i totes aquelles muntanyes foren adquirides posteriorment per formar part de la protegida " Golden Gate Recreation Area Park ".
L’expedició Portolà, en la seva infructuosa recerca del port de Monterrey, arribà fins al cim de les muntanyes de Montara, massís proper a la ruta marítima que estaven seguint.
Diu Portolà al seu "Diari".
" El 31 / d’octubre / caminàrem dues hores amb molt mal camí de pujades en una serra molt alta, ens aturàrem a la part més alta. Aquí acudiren vint-i-cinc gentils i es despatxà al sergent i vuit soldats a explorar per haver vist uns penyals espadats i una punta de terra i cala que indicaven que ens trobàvem prop del Port de San Francisco, segons la "Història" de Cabrera. Aquí ens vam aturar quatre dies "
I Miquel Costansó completa
" Albiràrem des del cim d’una badia gran formada per una punta de terra que sortia molt mar enfora .... alguna cosa al sud-oest de la mateixa punta, s’albiraven set penyals espadats blancs de diversa magnitud. Seguint la costa per la badia pel costat nord ... es veia la boca d’un estuari que semblava internar-se terra endins ..."
Baixàrem el pendent i situàrem el nostre Reial al bell mig d’una petita vall molt frondosa, que banyava un rierol de bona aigua i formava un pantà de considerable extensió cobert de canyís, que vorejava la platja meridional de la badia "
Des de Montara albiren clarament els penyals espadats, entreveuen una bocana que sembla internar-se terra endins. Decideixen descendre i acampar a la vall que esdevindrà amb els anys Linda Mar. Des d’allí seguiran explorant el terreny.
Polsant ampliarà la fotografia aèria. Veurà el trajecte de l’expedició des del campament ( A ) (Vall de San Pedro-Pacífica) fins ( X ) (Discovery Point), lloc des d’on descobriren la gran badia interior de San Francisco.
"Dissabte 4 de novembre. ..... a la tarda s’emprengué la marxa seguint la riba o platja del sud del port de San Francisco. Entràrem, doncs, a la serra dirigint-nos al nord i des de la part més alta d’un turó, albiràrem un grandíssim estuari que donava la volta del sud-est al sud-sudest."
Ascendint fins als faldars d’aquelles muntanyes, arriben a un punt de la cresta des d’on albiren clarament la sorprenent meravella de la badia de San Francisco. Són a "Sweeney Ridge" i al "Punt del Descobriment."
Polsi per a la lectura del text
del monòlit.
És lògic que entre Pacífica i Balaguer s’establissin vincles de relació i amistat entre els seus habitants i que les dues Corporacions al 1970 confirmaren la seva condició de Ciutats Germanes.
El matrimoni Carl i Grace McCarthy fou l’iniciador de múltiples activitats, que posteriorment ha continuat la "Portolà Expedition Foundation", entitat cultural que des del Museu de San Mateo promou activitats culturals i d’investigació.
Pacifica assolí el reconeixement internacional de l’Associació de Ciutats Agermanades per la connexió establerta amb escolars de Balaguer, correspondència que aconseguí milers de cartes creuades entre els nostres col·legis.
Quan el President de la Generalitat de Catalunya, donà al Poble de Califòrnia una estàtua de Portolà, el governador de l’Estat seleccionà a Pacífica com el lloc més idoni per a la seva col·locació. Allí a la carretera Nacional nº 1, a la vora del Crespí Drive i des del lloc d’acampada de l’expedició, Portolà mirà cap a les muntanyes des d’on es descobrí la badia.
Aquesta fotografia i la seva làpida reflexen un dels més interessants fites de les relacions de Catalunya amb Califòrnia.
Polsi sobre la làpida per llegir el text de la donació al Poble de Califòrnia pel President de la Generalitat de Catalunya.
Amb aquest acte tingué lloc una trobada popular a la qual assistiren representacions oficials de Catalunya i de Califòrnia, quedant constància de la singular donació del monument, del qual són autors els escultors Subirachs i Carulla.
(D’ esquerra a dreta ) Sra. McCarthy, Sra. Mojonnier,
Sr. Calzada, Sr. Dominguez, Sra. Speier, Dr. Oró,
Sr. Ricarte /Portolá/, Sr, Best, Sr. Molins, Sr. de Larios.
Polsi per a la seva ampliació
