Lleida i Portolà
Lleida és la capital d’una província formada per comarques d’una gran diversitat i on encara és possible trobar les més genuïnes i naturals satisfaccions.
Des de les valls pirenenques fins a les fèrtils planes, la província ofereix gran varietat de conreus i plantacions, que l’han convertida en una zona del més alt nivell econòmic d’Espanya.
Lleida és a més un complet conjunt de paisatges i d’ambients que inclouen des de construccions del més pur art romànic als mil colors dels camps fruiters. Les seves comarques són bàsicament agrícoles. La seva producció de fruita dolça, de la més exquisita qualitat, la distingeixen als mercats de tot el món.
La ramaderia de les comarques de Lleida, és font d’extraordinària riquesa.
San Climent de Taüll (Vall de Boi).
Polsi per a la seva ampliació
La ciutat ofereix mostres de les diferents cultures que l’han configurada en el decurs dels segles, trobant abundants restes romanes, andalusines i medievals, així com construccions modernistes i edificis d’arquitectura molt actual.
Destaquen l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la catedral neoclàssica de Sabatini, la casa modernista de Magí Llorens, l’auditori i les edificacions recuperades per a finalitats culturals.
L’Ajuntament de la ciutat és un magnífic exemplar d’estil gòtic civil català. Està situat al carrer Major, eix d’extraordinària activitat comercial. Està destinat a despatx de la batllia, sala de sessions, arxiu, museu i sales de representació.
L’antiga catedral, la Seu Vella, és un temple romànic-gòtic, que destaca des del cim de la ciutat. Donades les moltes guerres que ha patit la població en el curs de la seva història, especialment les dels regnats de Felip IV i de Felip V, a Lleida han desaparegut quasi tots els seus edificis nobles. És un miracle que la Seu Vella hagi sobreviscut després de tants anys d’oblit i aparegui avui recuperada i com el símbol més representatiu de la població.
El seu magnífic claustre, acabat en un gòtic esplendorós, és el major d’Espanya, volumètricament. En la seva restauració s’utilitzaren els elements que es van conservar dels anys en els quals el recinte fou caserna militar
Un recent estudi reconeix Lleida com la cinquena capital espanyola d’una major qualitat de vida i la tercera en la renda per càpita, la qual cosa indica que els seus habitants, actius i treballadors, gaudeixen de parcs i àrees d’esbarjo, camps esportius, museus i sales de música, cinemes, zones comercials, transports i serveis públics, restaurants, escoles, instituts i Universitat, festejaments i celebracions d’un alt nivell. La ciutat té actualment 127.000 habitants, es troba a 130 km. de Barcelona, enllaçada per autovia i autopista.
La seva Universitat disposa d’un "campus" de 10.200 alumnes, bàsicament amb les Facultats de Dret, Economia, Medicina, Lletres i Ciències de l’Educació.
Menció especial mereixen l’Escola Tècnica Superior d’Ingenyeria Agrària, l’Escola Universitària Politècnica i l’Institut Nacional d’Educació Física.
Informació més detallada es pot trobar al Patronat de Turisme de la Diputació, tel. 34 973 70 03 19, a l’Oficina Catalana de Turisme, tel. 34 902 10 11 10, i a www.lleidatur.es.
Lleida té molts lligams en relació amb Gaspar de Portolà.
És lògic ja que ell i la seva família foren tots nadius d’Arties, Àger i Balaguer
Arribà Portolà a la ciutat al 1786, amb el càrrec de Tinent de Rei dels castells de la plaça militar. Era aleshores Coronel agregat al Regiment de Numància de Barcelona, en incorporar-se allí després d’haver deixat la ciutat mexicana de la Puebla de los Ángeles (Puebla), d’on fou governador des de 1777 fins a 1785
Polsi sobre la làpida per a la seva ampliació.
Gaspar de Portolà, després d’una curta malaltia morí a Lleida a l’Octubre de 1786. Les seves despulles mortals foren dipositades al panteó militar de l’actual parròquia de Sant Pere, que era antigament temple de la comunitat franciscana.
La ciutat, amb motiu del Bicentenari de Califòrnia de 1970 i en la commemoració de la seva mort l’any 1986, col·locà làpides evocadores.
Del seu afecte a la província on nasqué, i a la ciutat de Lleida, en donà mostra en fer donació de tots els seus bens perquè que fossin utilitzats en obres pies i de beneficència. Els seus marmessors testamentaris, determinaren que amb allò es construís la Casa d’Expòsits i Misericòrdia, edifici que molt transformat, és avui el Palau de la Diputació.
En destacat lloc del passeig de Ronda, se situà també un grup escultòric en bronze, recordant tant l’insigne lleidatà, així com el franciscà Pare Junípero Serra, el Tinent Fages i els soldats que participaren en la presa de possessió de Califòrnia, en nom del Rei d’Espanya, Carles III.
Polsi sobre el monument i ampliarà la seva imatge
