San Diego i Gaspar de Portolà
Primera pàgina del Diari de Gaspar de Portolà a San Diego i a Monterrey (1769)
(Bancroft library. Berkeley)
Quan el 29 de juny de 1769, Portolà i el Pare Serra arribaven al port de San Diego després de travessar de sud a nord tota la península de Califòrnia, es trobà amb un panorama desolador.
Allí ancorats estaven el "San Carlos" del Capità Vicente Vila, Comandant de les expedicions de mar i el "San Antonio" al comandament de Juan Pérez.
Havien arribat al port de refugi feia setmanes. Les malalties delmaren les seves tripulacions, fins a lextrem que del "San Carlos" restaven vius alguns homes i del "San Antonio", només uns pocs eren capaços dalguna utilitat.
Dels soldats Voluntaris de Catalunya de Pere Fages, també alguns eren morts i daltres molts estaven agreujats amb la malaltia del fatídic escorbut.
Plànol del port de San Diego (1769-1770).
Vicente Vila, capità del "San Carlos"Els franciscans que arribaren per mar, més la secció de lexpedició de la tropa de terra que conduí Fernando de Rivera, i el cirurgià Prat, eren els que sostenien aquell campament, intentant cobrir les necessitats i alleugerir els malalts.
El Governador i Comandant davant de langoixosa situació de lexpedició de terra, com a responsable de locupació i presa de possessió de Califòrnia a Monterrey, va haver de resoldre-ho tot, a pesar daquelles circumstàncies.
Sense poder disposar del "San Carlos", totalment ineficaç, envià al "San Antonio" a San Blas a la recerca dajuda i consell.
Amb Rivera, Fages i alguns voluntaris catalans, el sergent Ortega i soldats de cuira, indis neòfits de la baixa Califòrnia, els Pares Crespí i Gómez i una rècula de mules, organitzà lexpedició, perquè "... laccident inopinat dels vaixells, no el dispensava de seguir el seu viatge a Monterrey per terra".
San Diego nasqué amb la instal·lació del fort, la deficient organització defensiva del lloc i de la tropa allí aquarterada. Posteriorment, ja absent Portolà del port, Fra Juníper fundà la missió de San Diego dAlcalà, prop del lloc on shavia establert el primer reducte espanyol en terres dallò que seria després lAlta Califòrnia.
Aquell reducte suportà durant un temps altres desgràcies. Les morts per causa de lescorbut continuaren. Els revoltosos indis nadius atacaren els visitants.
Regressà Portolà, fracassat de la seva primera exploració i augmentà amb la seva gent les pèssimes condicions alimentàries del presidi de San Diego.
Passaren dies dangoixa i entre els acampats nasqué la inquietud sobre la viabilitat del projecte. Finalment arribà el San Antonio amb ordres i socors que permeteren reemprendre els projectes previstos.
Portolà sortí un segon cop cap a Monterrey i establí allí el fort de San Carlos, que fou des de llavors Capital de tot aquell territori que arribava a San Francisco.
A San Diego, posteriorment fort i missió, foren traslladats de lloc a la recerca duna major seguretat i de terrenys més útils. Allí esdevingueren greus disturbis que commogueren a tot el territori i allí també moriren franciscans, colonitzadors, indis i soldats que havien arribat amb la finalitat dincorporar aquelles terres al Virregnat.
En un petit monticle a la vora del mar, allunyat dels vaixells i de les cabanes que serviren de refugi i protecció als nombrosos malalts del primer assentament, s'enterraren tots els morts. Fou el primer cementiri de Califòrnia.
Polsi per a la seva ampliació
San Diego, que amb tant dentusiasme ha establert actes locals recordant a Juan Rodríguez Cabrillo, el gran descobridor al servei dEspanya, manté en loblit a aquells que fundaren la població. Homes de Gaspar de Portolà, marins de Vila i Pérez, soldats de Rivera, els franciscans i els indis neòfits. Foren aquells que sestabliren en aquelles platges, que hi aixecaren un fortí i, abans de fundar missió, foren enterrats en terra californiana. A la "Punta de los Muertos", lloc recuperat recentment per a la seva memòria.