San Diego i Gaspar de Portolà
Primera pàgina del Diari de Gaspar de Portolà a San Diego i a Monterrey (1769)
(Bancroft library. Berkeley)
Quan el 29 de juny de 1769, Portolà i el Pare Serra arribaven al port de San Diego després de travessar de sud a nord tota la península de Califòrnia, es trobà amb un panorama desolador.
Allí ancorats estaven el "San Carlos" del Capità Vicente Vila, Comandant de les expedicions de mar i el "San Antonio" al comandament de Juan Pérez.
Havien arribat al port de refugi feia setmanes. Les malalties delmaren les seves tripulacions, fins a l’extrem que del "San Carlos" restaven vius alguns homes i del "San Antonio", només uns pocs eren capaços d’alguna utilitat.
Dels soldats Voluntaris de Catalunya de Pere Fages, també alguns eren morts i d’altres molts estaven agreujats amb la malaltia del fatídic escorbut.
Plànol del port de San Diego (1769-1770).
Vicente Vila, capità del "San Carlos"
Els franciscans que arribaren per mar, més la secció de l’expedició de la tropa de terra que conduí Fernando de Rivera, i el cirurgià Prat, eren els que sostenien aquell campament, intentant cobrir les necessitats i alleugerir els malalts.
El Governador i Comandant davant de l’angoixosa situació de l’expedició de terra, com a responsable de l’ocupació i presa de possessió de Califòrnia a Monterrey, va haver de resoldre-ho tot, a pesar d’aquelles circumstàncies.
Sense poder disposar del "San Carlos", totalment ineficaç, envià al "San Antonio" a San Blas a la recerca d’ajuda i consell.
Amb Rivera, Fages i alguns voluntaris catalans, el sergent Ortega i soldats de cuira, indis neòfits de la baixa Califòrnia, els Pares Crespí i Gómez i una rècula de mules, organitzà l’expedició, perquè "... l’accident inopinat dels vaixells, no el dispensava de seguir el seu viatge a Monterrey per terra".
San Diego nasqué amb la instal·lació del fort, la deficient organització defensiva del lloc i de la tropa allí aquarterada. Posteriorment, ja absent Portolà del port, Fra Juníper fundà la missió de San Diego d’Alcalà, prop del lloc on s’havia establert el primer reducte espanyol en terres d’allò que seria després l’Alta Califòrnia.
Aquell reducte suportà durant un temps altres desgràcies. Les morts per causa de l’escorbut continuaren. Els revoltosos indis nadius atacaren els visitants.
Regressà Portolà, fracassat de la seva primera exploració i augmentà amb la seva gent les pèssimes condicions alimentàries del presidi de San Diego.
Passaren dies d’angoixa i entre els acampats nasqué la inquietud sobre la viabilitat del projecte. Finalment arribà el San Antonio amb ordres i socors que permeteren reemprendre els projectes previstos.
Portolà sortí un segon cop cap a Monterrey i establí allí el fort de San Carlos, que fou des de llavors Capital de tot aquell territori que arribava a San Francisco.
A San Diego, posteriorment fort i missió, foren traslladats de lloc a la recerca d’una major seguretat i de terrenys més útils. Allí esdevingueren greus disturbis que commogueren a tot el territori i allí també moriren franciscans, colonitzadors, indis i soldats que havien arribat amb la finalitat d’incorporar aquelles terres al Virregnat.
En un petit monticle a la vora del mar, allunyat dels vaixells i de les cabanes que serviren de refugi i protecció als nombrosos malalts del primer assentament, s'enterraren tots els morts. Fou el primer cementiri de Califòrnia.
