San Francisco i
Portolà
Gaspar de Portolà en el seu viatge
d’exploració, caminava prop de la costa perquè era la
via que amb seguretat els conduiria a trobar el port de la
seva destinació.
Amb freqüència, aquell camí havia
d’evitar-se perquè els faldars de les muntanyes,
rocoses i molt inclinades que arribaven fins al mar,
impossibilitaven el pas de la caravana. Aleshores, molt al
seu pesar, s’havien d’internar buscant corriols que
facilitessin la seva marxa.
Havien deixat les platges de Monterrey convençuts que aquell formós enclavament no
podia ser el port resguardat que tant exalçava Vizcaíno al
1602.
Sense perdre de vista el mar, caminaren
cap al nord fins arribar al cim d’unes muntanyes des
d’on vegueren amb sorpresa, inequívocs senyals de
trobar-se enfront l’antiga badia de San Francisco.
Dibuixat per Costansó al 1769.
L’antic "port" no es correspon amb
el gran "estuari"
que tenen als seus ulls.
A l’horitzó cap al nord-oest,
apareixia el promontori rocós de la Punta de Reyes, per
davall els set illots o penyals espadats i enfront la llarga
platja de la badia. Era evident que es trobaven a San
Francisco, tal qual la va descriure Sebastián Rodríguez
Cermeño al 1595.
Portolà i la seva expedició
descendiren cap a les platges i plans que avui formen part de
la ciutat de Pacífica. Allí acamparen per descansar i recabar millor
informació d’aquells llocs.
Tant els soldats que sortiren a
explorar, com d’altres que sortiren de caça, informaren
a Portolà d’un important descobriment.
Havien vist que cap al sud-est, existia
" un immens gran braç de mar o estuari que es
ficava terra endins fins on arribava la vista ".
Portolà, el 4 de novembre, confirmà la
troballa des de la cresta de Sweeney Ridge, veient aquell "gran
braç de mar de 16 a 20 llegües". Ortega i alguns
soldats vorejaren part del que avui és "San Francisco
Bay" fins a les terres de l’actual Union City.
Era la primera vegada que es descobria
el grandiós estuari, d’allò que s’anomenaria
després Port de San Francisco. En poc temps es posà de
manifest que aquest estuari que acabaven de descobrir, res
tenia a veure amb l’extens arc de platja i costa, amb
denominació del sant franciscà, que tenia per límit
superior la Punta de Reyes.
Aquella troballa sorprengué els
exploradors que no acabaven d’entendre com un estuari de
tal magnitud havia passat desapercebut als nombrosos
navegants que durant anys havien creuat per aquelles platges.
Entre ells degueren aparèixer els consegüents dubtes sobre
aquell extens estuari, que possiblement havia de tenir una
comunicació exterior.
Pere Fages, al novembre de 1770, tres
mesos després d’haver partit Portolà i haver quedat
ell com a Comandant militar del territori, sortí amb sis
soldats i un traginer, arribava fins als laterals de la
ciutat de Berkeley i el 28 de novembre escrivia en el seu
"Diari",
"...també digueren que havien vist la boca de
l’estuari que creien que era aquella que entrava per la
badia del Port de San Francisco, la qual cosa afirmo perquè
ho he vist"
Fages confirmava en aquesta exploració
la grandiositat de la cala i el que descobria era el
"Golden Gate".
Dibuix realitzat segons
informació del Pare Crespí, a l’expedició que al
Març de 1772, realitzà
Pere Fages, i en la qual descobriren la badia de San
Pablo, el riu San Francisco i la Vall Central de
Califòrnia.
Al 1772, ara per ordre de Virrei, Fages
emprèn un altre viatge d’exploració, ara acompanyat
del Pare Crespí, sis Voluntaris de Catalunya, sis soldats de
cuira i dos traginers.
Recorre els llocs anteriorment
explorats, i confirmen el descobriment de la gran bocalina
per on entra l’aigua del mar a la cala, las tres illes
que es troben al seu interior, descobreixen la badia de San
Pablo, l’estret de Carquínez i el riu San Francisco
(San Joaquín-Sacramento).
De retorn, i des dels faldars del Monte
Diablo, descobreixen la immensa plana de la Vall Central de
Califòrnia. Descendeixen seguint el riu San Ramón, fins a
la Vall Sunyol i d’aquí retornen a Monterrey.
A San Francisco només li mancava
l’exploració de l’interior de la badia, que
realitzà Ayala amb el "San Carlos", al 1775.
El fortí i la missió no es fundaren
fins al 1776 per Joaquín Moraga, el Pare Palou, soldats de
"cuera", i molts pobladors vinguts des de Mèxic
amb Juan Bautista de Anza.
San Francisco no ha aixecat cap monument
en honor de Portolà i els homes de la seva expedició.
També s’ha oblidat de Pere Fages i de Fra Joan Crespí.
Ells foren tanmateix i no altres, aquells qui arribaren per
primer cop a aquelles terres i descobriren la seva
meravellosa badia, origen de l’actual ciutat.
Només a la "Grace Catedral",
formós temple episcopalià del selecte barri del Nob Hill de
San Francisco, existeix una esplèndida pintura al fresc, en
la qual es recorda l’acte de la fundació i presa de
possessió de Califòrnia per Portolà, oficiant la solemne
missa el Pare Serra.
En aquesta Catedral i en diversos llocs
de San Francisco es conserven altres records de la
pertinença de Califòrnia a Espanya.
Mural existent a
la catedral episcopaliana
" Grace Catedral" de S. Francisco.
Polsi per a la seva ampliació
parcial.
[Tornar al mapa de
Califòrnia]
[Tornar a l'índex]
